Valencià

Vocals febles: i,u

Vocals fortes: a,e,o

Un diftong és quan dues vocals no es poden separar en una síl·laba. N’hi ha dos tipus de diftongs, els diftongs decreixents i els diftongs creixents.  

Els diftongs decreixents: una vocal forta/feble + una vocal feble/forta (No es diftong si la vocal feble es tònica), dues vocals febles seguides.

Exemples: Des-mai, fau-na, no-vii, ciu-tat, duu, cui-ner

Els diftongs creixents: una q o g + vocal u sonora + qualsevol vocal.

Exemples: ai-gua, pas-qua, fre-qüent, quo-ta, a-qüí-fer, pin-güí

Hiat: una vocal forta + una vocal forta

consonant + vocal feble i/u + vocal forta a/e/o

Exemples: his-tò-ri-a, a-e-rò-drom, ca-os

Normes d’accentuació: 

• S’accentuen els mots aguts acabats en: a, e, i, o, i, as, es, is, os, us, en i in.
• Exemples:demà, matalàs; mercè, francès, comprèn; camí vernís

• S’accentuen els mots plans que no acaben en cap de les dites terminacions-
• Exemples: àrab, rònec, àcid, pròleg, dèbil, àtom, cànem,

• S’accentuen tots els mots esdrúixols
• Exemples: ànima, època, mètode, física, màxima, brúixola

• Les vocals I i U SEMPRE son tancades
• La vocal A SEMPRE es oberta
• Les vocals E I O VARIEN

	accent obert	accent tancat
aguts	la majoria dels mots acabats en :-è, -ès, -èncafè, ofès, aprèn, sorprèn…	entén, pretén, tindré…accés, després, excés, congrés, només, també
plans	la majoria: cèntim, dèbil, cèrcol, pèsol…alguns infinitius: conèixer, estrènyer, vèncer…	alguns infinitius: ésser, néixer, témer, créixer…algunes formes verbals: érem, diguérem, féssim..
esdrúixols	gairebé tots:comèdia, ètica, matèria…	alguns mots: cérvola, església, feréstega..

	accent obert	accent tancat
aguts	alguns mots: això, allò, arròs, però, repòs, terròs…	la majoria: cançó, botó, atenció, camió, educació…
plans	la majoria: sòcol, lògic, mòbil, pròxim, pròleg…	alguns infinitius: córrer, recórrer..algunes formes verbals: fórem, fóreu, fóssim…alguns mots: estómac, furóncol..
esdrúixols	gairebé tots:còlera, còpia, crònica, òpera, història, memòria…	alguns mots: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora…

Tret de https://enxaneta.info/teoria/accentuacio/3

La dièresi s’utilitza per a indicar que dues vocals NO formen un diftong. La raó d’açò és que quan tenim una vocal feble (i,u) tònica, aquestes dues vocals passen a ser un hiat. A més a més, també serveix per a indicar la pronunciació dels grups: güe, güi, qüe, qüi.

Tret de: https://enxaneta.info/teoria/dieresi/6

Hem de tindre en compte que certes paraules com per exemple ruïnós (ru-ï-nós) porten dièresi encara que la i no es tònica. Això es perque si l’origen de la paraula porta dièresi (ruïna) la variant també porta.

Per últim, l’accent diacrític serveix per a diferenciar dues paraules que s’escriuen igual però que tenen significats diferents.