El llibre escrit per Steinbeck va ser escrit l’any 1956, en un intent per a donar a conéixer el cicle artúric a les generacions més joves. De fet, el llibre reescriu part de “La morte d’Arthur” de Thomas Malory. Per altra banda, l’autor fa una reinterpretació d’alguns fets, donant-los una profunditat i una complexitat que no trobem al tractat de Malory. A més a més, trobem conversacions i fets que semblen prou actuals, recurs que segurament va utilitzar l’autor per a aconseguir un sentiment d’identitat en els lectors.

Artur i la dama del llac, imatge del llibre La mort d’Arthur, de Sir Thomas Malory (1485).

El llibre té 7 capítols i fa la impressió que l’autor baralla amb el fet de mantindre l’essència del cicle artúric, i de donar a les històries aquesta complexitat puntual que arriba al seu clímax en els dos últims capítols. Als quatre primers capítols trobarem una introducció de la història d’Artur i el seu origen, de fet, la llegenda artúrica comença amb el rei Uther Pendragon, qui s’enamora de la dona del seu vassall el duc de Cornualles, lady Igraine. La impossibilitat d’estar amb ella el té molt afegit, però el mag Merlí l’ajudarà a tindre un encontre amb ella disfressant-lo del duc de Cornualles utilitzant màgia a canvi que li done el futur fill que naixerà d’aquest encontre. Uther fa l’amor amb Igraine i després de derrotar al duc de Cornualles es casa amb ella i fa el que Merlí li diu. Merlí dona aquest xiquet al cavaller Sir Ector, que a més a més té un fill propi que serà el futur cavaller Sir Kay.

Abans de continuar voldria ressaltar el fet de la dualitat o contradicció que el codi de cavalleria i el mateix cristianisme, el qual és clau al cicle artúric, representa. De fet, analitzant l’anterior part podem pensar que no és molt cavalleresc el que fa el rei Uther, però contradiccions d’este tipus trobarem moltíssimes més al llarg del cicle artúric, i és que això també representa la humanitat dels personatges del cicle.

Quan Artur és major acompanya al seu germà a una lid, però en aquest moment el rei Uther mor i apareix la famosa espasa clavada a la pedra, la qual té una inscripció que diu que qui puga sacar l’espasa de la pedra és el rei d’Anglaterra per dret de naixement. Així doncs, Artur aconsegueix sacar-la i Merlí li conta a tots qui és el rei Artur reialment. Per altra banda, Artur té una difícil tasca endavant, ja que n’hi ha molts nobles que no l’accepten com a rei d’Anglaterra. Per este motiu, Merlí li diu que ha d’anar a França i fer amistat amb dos reis: Ban de Benwick i Bors de Galia, els quals necessiten també ajuda contra el rei Claudas de França.

En esta història es conta també com Artur aconseguix l’espasa Excalibur. Hi ha versions de la història que diuen que l’espasa clavada a la pedra per Merlín és Excalibur. Per altra banda, n’hi ha versions a on Artur trenca la seua espasa (la que va sacar de la pedra) batallant amb el rei Pellinore, i Merlí li porta a un llac a on viu la dama del llac (qui és una clara referència a les religions paganes i mites cèltics) qui li dona una espasa anomenada Excalibur i una baina màgica, amb la qual Artur mai sangrarà mentre la porte.

Artur i la capa donada per la seua germana Morgana, imatge del llibre La mort d’Arthur, de Sir Thomas Malory (1485).

En esta part igual que en la resta de l’obra, està molt present la idea del destí i la impossibilitat d’escapar d’ell. De fet, quan Artur es casa amb la futura reina Ginebra Merlí li diu que ella el trairà amb el seu millor amic (Lancelot), però Artur ignora les paraules del seu amic. De fet, podem vore això també quan Artur té un romanç amb la seua germanastra Lady Morgause ( no confondre amb lady Morgana) i el destí fa que d’aquest romanç sortirà qui mate a Artur i porte la ruïna al seu regne, el seu fill Mordred, qui representa els seus pecats. Ací també tenim de nou el tema de la religió cristiana i el pecat de l’incest i l’engany a la seua reina, que li causarà a Artur un conflicte interior i una tristesa provocats pels seus pecats.

Un altre fet a destacar que representa la humanitat del personatge d’Artur és la seua reacció al destí, ja que tracta d’evitar-ho d’una forma podríem dir poc cavalleresca, la qual fa a Artur molt humà, ja que ell està dominat per la por i el sentiment d’amor als seus. Artur li pregunta a Merlí quan naixerà el seu destructor i ell li’l diu, aleshores Artur manarà ficar tots els xiquets nascuts durant aquest període i els posa dins d’una barca i els deixa anar riu avall. No obstant, el destí és inalterable i Mordred és rescatat per un home i la seua dona per accident.

Artur no és un ésser perfecte com ja hem vist, de fet, no és el millor cavaller tampoc, ja que és derrotat pel rei Pellinore i més d’una vegada té grans problemes lluitant amb altres cavallers. No obstant, Artur és també una persona guiada pel codi de cavalleria i una persona bondadosa qui intenta ser el cavaller ideal i perfecte, el qual és un intent de ser el més paregut a deu.

El personatge de Merlí és molt interessant també, ja que és el guia d’Artur, doncs té poders sobrenaturals i pot vaticinar el futur i el destí de molts personatges. La màgia i personatges com Merlí, Morgana o la dama del llac són elements basats en els druides i la màgia de la mitologia i religió cèltica, la qual està molt present al cicle artúric. Merlí representa també com a eixa entitat superior fins i tot paternalista, la qual és una clara referència a deu també. Per altra banda, Merlí també sap el seu destí i és que ell morirà a causa del seu enamorament de la dama del llac, i sap perfectament que ell no podrà canviar res.

Merlí i la dama del llac, imatge del llibre La mort d’Arthur, de Sir Thomas Malory (1485).

Durant el llibre podem vore elements recurrents, com poden ser la cerca d’aventures, els castells, altres cavallers o les dames. A més a més, l’honor i el respecte tenen un pes aclaparador, sent els principals motius dels enfrontaments a mort del cavallers. A més a més, aquests enfrontaments seguixen sempre el mateix patró, a on els cavallers s’enfronten amb llança i escut a cavall, i si estan a terra amb les seues espases. De fet, les formes o maneres de donar mort a l’adversari son descrites d’una manera molt aberrant, fent de la mort una cosa normal i digna d’aplaudiment.

Un altre element clau al cicle artúric és la imatge de la dona i com ella és moltes vegades la culpable del pecat en l’home. La dona és representada com la luxúria i la perdició de l’home. De fet, el personatge de Morgana és descrit com una dona sensual i irresistible amb molta maldat que vol la destrucció i la corona del seu germà Artur.

Als dos últims capítols Stein fa una versió molt complexa i desenvolupa en un capítol el conte de l’encontre i les aventures Sir Gawain, Sir Ewain i Sir Marhaus amb les tres donzelles, a on es tracten temes com la convivència, el desamor amb el pas del temps o les mentalitats de les persones a certes edats. Per altra banda, i esta és la meua opinió personal, considere l’aventura de Sir Ewain com la més interessant de totes, ja que veurem a una dona major ensinistrant a un home jove en l’art de la guerra i perfeccionant-lo com si es tractara d’un atleta, i fent reflexions tan potents com la igualtat d’un home i una dona, o la futura extinció dels cavallers i del codi de cavalleria per culpa d’innovacions armamentístiques al camp de batalla com els arquers , cosa que va ocórrer a la guerra dels cent anys.

L’últim capítol és una referència a les aventures de Sir Lancelot, i fa una reflexió sobre la soledat que assola a este cavaller, qui està enamorat de la dona del seu millor amic. De fet, este relat té un final d’un realisme esplèndid a on es mostra la soledat i la tristesa de Sir Lancelot i el moment a on ell i la reina Ginebra es deixen llevar per les seues passions per primera vegada, fent una reflexió final sobre el codi de cavalleria i la seua condemna, amb el millor dels cavallers fent un acte impropi, mostrant al mateix temps el seu desig per ser feliç i la seua humanitat.